 En la
situació actual de crisi, quan l’atur amenaça les famílies, són les dones les
que han d’acceptar les condicions dels empresaris, assumint ocupació en
precari.uant a
les professions, molts sectors -com ara el de neteja o el de l’educació- estan
clarament feminitzats. En l’àmbit privat i en les administracions públiques,
els llocs de direcció continuen sent ocupats majoritàriament per homes.
Aquests
dies hem conegut diferents notícies que parlen d’un 77% de nous llocs de
treball que són ocupats per dones, segons un informe sobre el perfil de la dona
treballadora realitzat per la fundació Adecco.
Segons
aquest informe, "l’any passat el nombre d’homes en l’atur ha augmentat un 92%
respecte de 2007, enfront del 45% de dones aturades. Per tant, el descens de
l’ocupació ha afectat només els homes, que han perdut 656.000 ocupacions,
mentre que les dones han guanyat 36.400 llocs de treball, malgrat la crisi
econòmica”.
Potser
aquestes dades estadístiques ens porten a pensar que l’actual situació de crisi
ha beneficiat les dones. Però la segona part de l’informe és que la majoria
d’ocupació femenina es concentra en el sector dels serveis, seguit del de la
indústria. Que l’edat de les dones contractades se situa entre els 18 i els 30
anys, mentre que les majors de 55 anys han estat les més afectades per
l’augment de l’atur.
Respecte
al nivell d’estudis, segons la mateixa font, el 62,9% tenen estudis elementals
enfront del 13,9% que tenen titulació universitària. En conseqüència, tenim,
d’una banda que les dones amb estudis universitaris no accedeixen al mercat
laboral, i, de l’altra, que només les més joves ho poden fer. Cal no deixar de
banda que l’estudi realitzat per Adecco preveu contractes temporals.
No
podem confondre, per tant, les coses: la crisi afecta de forma directa el
treball de les dones, malgrat que el nivell d’estudis universitaris i
l’expedient acadèmic, en general, és millor que el dels homes, el mercat
laboral no respon a les nostres expectatives. Les dones som les que ocupem el
treball més precari i pitjor remunerat. Continuem patint discriminació salarial
i moltes més dificultats per a trobar treball. Les possibilitats de promoció
professional se’ns neguen pel nostre gènere, les dificultats de poder conciliar
la vida personal i la laboral ens fan accedir només als treballs a temps
parcial.
La
crisi també incideix en la doble jornada de les dones, perquè els treballs
d’ajuda externa per a cura de persones dependents o el servei domèstic, ja no
poden pagar-se i és la dona la que assumeix totes les tasques. Tampoc podem fer
ús de serveis públics d’escoles infantils o centres de dia, ja que la xarxa
assistencial és més reduïda cada vegada i els serveis s’han privatitzat. La
doble o triple jornada de les dones és cada vegada més extensa, som les dones les
que continuem ocupant-nos del treball domèstic, de la cura de les criatures,
dels majors.
La
igualtat és fonamental per tal d’afrontar els canvis socials, la societat ha de
comptar amb les dones per a plantar cara a la situació actual de crisi. Cal un repartiment
equitatiu dels treballs de cura, de l’ocupació. Perquè les dones som la meitat
del món, la societat ha de concebre la igualtat de dones i homes en tots els
àmbits, en totes les relacions, com l’única manera d’escriure la història.
Macu Gimeno. Portaveu Intersindical Valenciana i
Coordinadora de l'Area de la Dona
http://mas.levante-emv.com/extra/dia-de-la-mujer-trabajadora/83-la-crisi-i-la-precarietat-laboral-de-les-dones.html | 
